Encara no ha nascut,
16 4 2006.
Jo en la llunyania,
del teu naiximent,
moltes vegades penso en tu,
i et parlo.
De vegades, em sembla haver vist,
com un sol.
els seus raigs daurats,
són els teus cabells,
els ulls, de color mel,
les teves dents,
blanques marfil,
el teu somrire d`un àngel,
celestial que em veu,
i jo que et dic quant t`estimo, Naia.
¡AI!,
El meu sol, el meu sol!
Que la meva tardor enverdeixes,
amb la teva arribada,
les mevas illusions renovades,
quan es trobaven caducades,
Ets la meva esperança continuada.
Avui he sentit el teu nom,
per primer vegada,
i jo et vull dir quant t`estimo,
Naia.
Mucha. P.
María del Carmen Pallas Seijo.
