La meva ànima d`ocell,
vol volar, volar,
sense fronteres,
si pot ser cridar,
els Déu, de la natura,
per l`adoriment del meu cor.
Moltes vagades,
em poso a reflexionar,
si la meva desgràcia
ès un càstig, que el déu,
de la natura em posa.
Yo li dic,
a la meva ànima d`ocell,
que cride a tothon,
sense froteras, que aquesta,
malaltia, tan i tan dolenta,
mai ningú, no pui patir,
I yo i la meva ànima,
en un moixó,
em voll tornar,
perquè en lliberta,
poder volar, volar.
Mucha.P.
María del Carmen Pallas Seijo.
