Encara no ha nascut,
\n16 4 2006.<\/p>\n
Jo en la llunyania,
\ndel teu naiximent,
\nmoltes vegades penso en tu,
\ni et parlo.<\/p>\n
De vegades, em sembla haver vist,
\ncom un sol.
\nels seus raigs daurats,
\ns\u00f3n els teus cabells,
\nels ulls, de color mel,
\nles teves dents,
\nblanques marfil,
\nel teu somrire d`un \u00e0ngel,
\ncelestial que em veu,
\ni jo que et dic quant t`estimo, Naia.<\/p>\n
\u00a1AI!,
\nEl meu sol, el meu sol!
\nQue la meva tardor enverdeixes,
\namb la teva arribada,
\nles mevas illusions renovades,
\nquan es trobaven caducades,
\nEts la meva esperan\u00e7a continuada.<\/p>\n
Avui he sentit el teu nom,
\nper primer vegada,
\ni jo et vull dir quant t`estimo,
\nNaia.<\/p>\n
Mucha. P. <\/p>\n
Mar\u00eda del Carmen Pallas Seijo.<\/p>\n